- Provat aquests ulleres. Em diu la senyoreta.
Ho faig, son unes ulleres com de sol, me les poso, estic mig adormit, com fent meditació al ioga, es veu tot negre, mica en mica sembla que veig alguna cosa.. si.. veig.. i molt bé, molt lluminós i amb molt colors, veig un lloc.
- Que veus?. Diu la senyoreta.
- Mmmh, t’agrada el color lila,…
Veig un despatx ple de gent treballant, es una mena de passadís, veig el lloc de treball de la senyoreta i ella treballant, li agrada el color lila, te tot de coses de color lila, també te una pantalla molt inclinada cap endavant. Es una mena de despatx tot ple de gent amunt i avall… molta activitat, la senyoreta hi treballa, té tota la taula plena de coses, i aquesta pantalla inclinada cap endavant de una manera rara.
- Així no pots posar la pantalla es veu distorsionat!!, li dic…
Veig tot en moviment.. com si estigués allà, i lluminós, en colors vius, no com a ioga quan faig meditació que ho veig fosc i sense quasi colors, penso això mentre somio…
Em trec les ulleres, la senyoreta ha dit que ho he fet bé, que molt gent te tremolors, li tremolen les mans al fer això, però que jo no.
Estem a una mena de galeria, hi ha una reixa de ferro prima però fosca, gris, es veu un pati a l’exterior. Vull sortir i començo a donar cops de puny, quasi faig un forat, però em faig una mica de mal, la senyoreta diu que no em cansi, que no cal que surti ara, ho puc fer demà. Només hi ha una oportunitat…