Quantes vegades hem pensat en la telepresència? Us imagineu poder-vos desplaçar a qualsevol lloc del mon instantàniament?. Realment això seria una revolució, però per moltes voltes que li donem la ciencia encara no ha arribat a trobar un sistema.
Però hi ha una cosa que si ja és possible, amb més o menys limitacions; la telepresència.
Seria una mica l’evolució de la videoconferencia.
Imaginem que hem d’anar a una reunió a un lloc X. Enlloc d’anar-hi ens posem dins d’un aparell que captura els nostres dos sentits més “potents” , la vista i l’oïda. Entrem en aquesta màquina i de cop.. el que veiem i el que sentim és el que hi ha al lloc X.
Posem el cap dins d’aquest dispositiu i deixem d’estar al nostre lloc “real”, ara de cop el que veiem i sentim només és él que hi ha a X.
Millorem el sistema, quan movem el cap en qualsevol direcció, també veiem el que hi ha allà..també, es clar, sentim el que ens diu la gent, tal i com si estiguessim al lloc X.
Tècnicament que ho impedeix aquest sistema? res! tenim prou velocitat de transmisió per fer-ho, i sistemes d’inmersió i transmisió d’imatge i so.
Millorant una mica més, a l’altra banda el que hi ha és un robot que respon als nostres moviments, de manera que quan caminem.– el robot camina i tenim realment la sensació total de telepresencia, només falten els altres sentits, el tacte principalment.
Imaginem un mon ple de robots que realment son la telepresència de persones a un altre banda del mon?